Home / Obres / Virgo Maria (x10) Contralto

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Virgo Maria (x10) Contralto

Particella para contralto en coro mixto

Coro mixto y Orquesta sinfónica

BLANCAFORT, Manuel

Reg.: B.3719b2

51,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Formació: Orquestra simfònica: Amb veu/cor.
    Cor: Amb acompanyament; Mixt.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Vocal; Simfònic.
  • Autor lletra: LITÚRGICO
  • Idioma: Cat/Llatí
  • Suport: Particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Núm. de pàgines: 20x10
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 58'28"
  • ISMN: 979-0-3503-4345-2
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

PACK DE 10 PARTICELLES PER A CONTRALT

Manuel Blancafort va ser un dels compositors més actius de l’anomenada “Generació dels 20”, juntament amb Mompou, Gerhard i Toldrà. Els compositors que formaven part d’aquest grup consideraven la música no solament com un ofici, sinó sobretot com una necessitat cultural en profunda connexió amb les inquietuds dels seus temps. De tots ells, Blancafort va ser segurament qui més es va preocupar de conjugar un hedonisme ben patent amb una valoració de la forma per tal de produir “una música que es mantingui dempeus”.

Solenne Cantata Virgo Maria [Solemne Cantata Verge Maria] (1965) és, de totes les seves obres, probablement, una de les més ambicioses pel que fa a construcció, envergadura i format. Val la pena incloure un text que el mateix Blancafort en va escriure per a la Guia Musical del 8 de març de 1968:

“Heus ací quatre paraules sobre la gènesi de la cantata Verge Maria. La idea d’escriure una obra d’esperit religiós ja venia de molts anys, però sempre ho anava ajornant en espera de sentir-me més preparat i segur del que volia fer. Havia de ser una obra de major extensió que cap altra meva: havia de compondre un càntic de lloança i acció de gràcies a Déu pel do de la música. Era condició indispensable d’emprar les veus humanes. I, per fer-ho, calia trobar un text que s’avingués amb les meves orientacions. No el trobava. I anaven passant anys fins que un dia, tot d’una, el problema se’m presenta resolt: el text seria una tria de versicles dels Oficis Divins corresponents a les principals festes marianes. Els episodis que la litúrgia commemora m’oferien un insuperable poema per a compondre una cantata. Sis estampes estretament lligades però molt contrastades, ja que evoquen situacions tan diverses com la poesia del diàleg entre Gabriel i Maria; l’alegria de Betlem; la intensitat dolorosa del Calvari i l’exultació triomfal de l’Assumpció. A manera d’intermedi hi hauria una evocació de la fugida a Egipte a través del desert (música sense paraules). Aquest va ser el projecte.

Pel que fa a la música, la primera condició era veure de quina manera podria assegurar la unitat de conjunt en una obra d’extensió tan considerable i que havia de passar per fases de signe expressiu molt divers. No era possible recórrer a un disseny melòdic que anés reapareixent: ni leitmotiv ni forma cíclica. L’homogeneïtat dependria de l’encert a través unes línies generals que lliguessin, calculant minuciosament la durada i la dinàmica de cada fragment i situant de manera adequada al text els moments de màxima tensió del discurs musical. Tot això procurant sempre la unitat d’estil”.

Tal com havia declarat tres anys abans, en una entrevista de 1965, Blancafort l’havia escrita durant més de deu anys, tot i tenir-la present durant gran part de la seva vida. L’obra veié la llum, però, en el que es considera la seva etapa de maduresa, etapa que molts contemporanis van titllar de “massa formalista”. Tot i així, Virgo Maria va ser valorada per la minuciositat de la seva factura: la qualitat d’aquesta composició per a més de cent cantaires i una gran orquestra que comptava amb arpa, piano, celesta i percussions van fer-la mereixedora del Primer Premi en el concurs convocat en 1963 per l’Orfeó Català i atorgat el 1965 per un jurat compost per Joan Massià, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Rafael Subirachs i Lluís M. Millet. 

Aquesta cantata, que sobrepassa els tres quarts d’hora, va ser estrenada el 8 de març de 1968 pel mateix Orfeó acompanyat per l’Orquestra Ciutat de Barcelona, amb Lluís M. Millet com a director. L’estrena suposà càlides crítiques, com la de Menéndez Aleixandre a La Prensa, l’11 de març de 1968, qui diria “Es la obra de un gran conocedor de lo que puede hacerse con una orquesta y una masa coral”. Montsalvatge també destacava: “En cada una de estas estampas él ha vertido testimonios de su íntima manera de pensar y sentir, de su vivencia religiosa y sus gustos por todo lo que es opuesto a la retórica y la grandilocuencia”. Val a dir, així i tot, que malgrat l’èxit d’aquella primera interpretació, des del 1968 no es va tornar a programar, en part pel fet que l’obra va quedar en còpies manuscrites.

El mateix compositor en va fer una reducció per a cor i piano també editada per Editorial de Música Boileau. A la dedicatòria autògrafa hi figura Maria de la Mercè Martorell, filla d’Oriol Martorell i religiosa del Sagrat Cor.

Kit Digital