Home / Obres / Piano, Vol. 1

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Piano, Vol. 1

Piano

MALATS, Joaquim

Reg.: B.3711

17,60 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: MESTRE, Melani
  • Formació: Solo.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Solos.
  • Suport: Partitura
  • Nivell de dificultat: Mitjà-alt
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Joaquim Malats
  • Núm. de pàgines: 56
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • ISMN: 979-0-3503-1037-9
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

El corpus de l’obra musical de Malats no es pot valorar pas per l’extensió del seu catàleg. De fet, el llistat d’obres és més aviat breu, però no per això menys interessant que el dels seus contemporanis Albéniz i Granados. L’obra dedicada al piano és la més representativa del seu catàleg per la raó òbvia que aquest era el seu instrument. Com a intèrpret format en la més profunda tradició romàntica, Malats representa el típic arquetip de músic integral del xix: pianista, compositor, intèrpret de les seves pròpies obres, professor... 

És per aquest motiu que la gran part de la seva obra estigui dedicada gairebé exclusivament al piano, tant la que ha arribat fins al dia d’avui com la que no ha sobreviscut o no s’ha localitzat encara tot i haver-ne constància.

La morena cubana (Font que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya) segurament fou una de les primeres obres que escrigué a principis del 1890. Denominada en alguna ocasió com a “impressió criolla”, aquesta obra escrita en forma d’havanera fou editada en diverses ocasions per la Casa Dotesio a Barcelona, la quarta de les quals, editada l’any 1911, ens ha servit de base per a la present edició.

Ja el 15 d’octubre del 1896, la Ilustración Musical Hispano-Americana de Barcelona, una de les revistes musicals més importants del moment, publica una Barcarola (Font que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya) que il·lustrava un article on es parla dels grans èxits que Malats estava conreant en el camp de la interpretació pianística, així com dels gustos i preferències estilístiques que definien la personalitat artística d’aquest gran músic. Durant el mateix any, i concretament el dia 21 de setembre, tingué lloc a l’Ateneu de Madrid l’estrena de Napoli, Barcarola (Font que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya), una barcarola escrita segurament a principis del 1890 a París, durant els anys en què Malats es formà amb el cèlebre compositor i professor Benjamin Godard. La peça fou dedicada al gran pianista català i íntim amic de Malats, Carles G. Vidiella.

Segurament, durant la mateixa època en què es formà a París, del 1891 al 1895, va escriure la Deuxième Mazurka (Font que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya), dedicada a Doña Raymunda Julià Degollada, i estrenada oficialment l’11 de març de 1898 a l’Ateneu madrileny. El fet d’anomenar aquesta masurca com a segona ens fa pensar, òbviament, en l’existència d’una primera, tot i que no se n’ha trobat cap evidència.

Tanmateix, es fa palesa la influència francesa en les obres de Malats, escrites probablement a París durant aquest període, senzillament pels títols que reben algunes de les seves composicions. Mostra d’aquest fet n’és també el Babillage, Caprice pour piano (Font que es conserva a la Biblioteca Nacional de Catalunya), dedicat a un dels alumnes més il·lustres i brillants de Juan Baptista Pujol, Mario Calado. Com Malats, Calado també arribà a ser Primer Premi del Conservatori de París, concretament l’any 1881, i va esdevenir referent i mirall per a les properes generacions de pianistes catalans a París: Granados, Malats, Vinyes, etc. El Sindicato Musical Barcelonés Dotesio fou l’encarregat de publicar en vida de l’autor aquesta obra l’any 1911.

Tal i com era habitual a l’època, el fet de dedicar-se partitures i obres entre col·legues i companys d’estudi era quelcom recíproc i del tot comú. Prova d’aquest fet n’és el Valse–Caprice (Font que es conserva a la Biblioteca de l’Orfeó Català Palau de la Música Catalana i a la Biblioteca del Conservatori Municipal de Música de Barcelona) que Malats dedicà al seu admirat amic Isaac Albéniz, una obra virtuosística al més pur estil francès de Godard però amb una estètica harmònica i melòdica molt personal que aniria marcant les properes obres que Malats dedicaria al piano. És curiós que aquesta és l’única obra que duu número d’opus, en concret el 16, sense que aquest fet sigui determinant en l’ordenació cronològica del seu catàleg. Va ser interpretada pel compositor al piano durant un concert celebrat a València l’abril de 1901.

Durant tot el procés de revisió i edició s’han tingut en compte criteris musicològics i tècnics per tal de clarificar i netejar tots els textos i indicacions musicals, així com rectificar una quantitat considerable d’errors tant en les primeres edicions com en els manuscrits originals dels que hem tingut oportunitat de disposar.

La morena cubana
Barcarola
Napoli (Barcarola)
Deuxième Mazurca
Babillage (Caprice)
Vals - Caprice

Kit Digital