Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
La fada
Materiales de orquesta sinfónica en alquiler
Voces solistas, Coro mixto y Orquesta sinfónica
MORERA, EnricReg.: B.3636o
- Revisió: COHÍ I GRAU, Agustí
- Formació: Orquestra simfònica: Amb veu/cor.
Cor: Amb acompanyament; Mixt; Amb solista(es). - Gèneres: Clàssica / contemporània: Vocal; Simfònic.
Música escènica: Òperes / Operetes.
- Autor lletra: MASSÓ I TORRENTS, Jaume
- Idioma: Catalán
- Suport: Partitura
- Nivell de dificultat: Alt-superior
- Època: 1a meitat s. XX
- Editorial: Editorial Boileau
- Col·lecció: Siglo XX
- Mesura: 29,70 x 21,00 cm
- Durada: 50'
- ISMN: 979-0-3503-0873-4
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: Sí
Solo: S, S, S/Ct, T, Bar, B
Mixed choir
2 2[1.2/Eh] 3[1.2.bcl] 2 — 4 3 3 1 — tmp+1 — harm — 2 hps — str
perc: bd, ttam
Cordes: 7,6,5,4,3
La fada és una òpera de caràcter wagnerià –melodia sense fí, orquestració aparatosa a tenor dels valors del moment, valor emblemàtic de lʼargument– que descansa en un dels Croquis pirenencs que Jaume Massó i Torrents recollí, en companya dʼaltres amics, en els treballs de camp que de manera molt romàntica i atrevida feien a finals de segle els primers etnomusicòlegs de fortuna: dues famílies enfrontades allá en els boires medievals, dos amants –Jausbert de Paracolls i Gueralda dʼÈvol– que res no saben dʼenfrontaments i que fugen de la plana a la muntanya a fí de poder gaudir de llur passió; la intervenció dʼun persontge de ficció, la fada de lʼestany, personatge propi de la literatura romàntica, a vegades benefactor, en dʼaltres casos –sobretot en les tradicions germàniques– pervers com Lorelei, decideix el duel entre el pare de Gueralda i Jausbert, de manera que, un cop aquest mor, la fada se lʼenduu al fons de lʼEstany Negre.
Una estreta col·laboració dʼestaments féu possible lʼacte de lʼestrena: si Massó serví el llibret i Morera la música, Rusiñol pronuncià el discurs inaugural de la Fest Modernista, elogiant lʼencert dʼun i altre; Miquel Utrillo pintà el cartell de la sessió, cartell allargassat com era moda aleshores, que, a més dʼanunciar lʼacte i indicar-ne els protagonistes, destaca el paper de la fada de lʼestany, una bella donzella prerrafaelita que res no té a veure amb la perversitat de la veritable protagonista; Labarta en dibuixà el vestuari, situat ingènuament en el mateix món medieval en què Wagner havia situat. La walkiria o moltes altres de les seves produccions. La companya de ferrocarrils posà en tren especial per tal de facilitar el trasllat i, finalmentm, el públic hi posà la voluntat dʼésser en un acte que es preveia multitudinari, tal com fou, omplint de gom a gom la sala del teatre. Les sopranos Elisa de Petri i Amanda Campodonico, el tenor Morales, el cor del Liceu i una orquestra preparada per a lʼocasió feren pollible el resultat que quedà en la memòria col·lectiva com a punt de referència.
Xosé Aviñoa
Escena I Escena II Escena III Escena IV Escena V Escena VI Escena VII Escena VIII Escena IX
