Home / Obres / Concertante

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Concertante

Materiales de orquesta de cuerda en alquiler

Guitarra, 3 Percusionistas y Orquesta de Cuerda

BENGUEREL, Xavier

Reg.: B.3378o

Sol·licitar lloguer

  • Revisió: TORRENT, Jaume
  • Formació: Orquestra de corda: Amb solista(es).
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Núm. de pàgines: 44+16
  • Mesura: 29,70 x 21,00 cm
  • Durada: 20'00"
  • ISMN: 979-0-3503-0489-7
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer:

Solo Guitar
0 0 0 0 — 0 0 0 0 — 3perc — str
percA: vib, woodblk, sus cym, tri 
percB: xyl, gong, ttom, sus cym, tri
percC: marim, crot, ttam, claves, tri
​Strings: 6,5,4,3,2

Aquesta obra neix per un encàrrec de la Societat General d’Autors i Editors amb la finalitat que s’estrenés al VII Festival Internacional de Guitarra de L’Havana. L’estrena tingué lloc el 21 de maig del 1994 i en foren els intèrprets el guitarrista Gabriel Estarellas i l’Orquestra Simfònica Nacional de Cuba, dirigida per Leo Brouwer. 

Concertante està dividida en set episodis, cadascun dels quals es defineix per la utilització d’un material peculiar. De totes maneres, el compositor la planteja en un moviment únic. Jesús Rodríguez Picó, al seu llibre Xavier Benguerel, obra y estilo dedica a aquesta partitura una anàlisi detallada. 

Es pot llegir al programa general del Festival Aujourd’hui musiques (2006) de Perpinyà, el comentari següent en referència a la interpretació d’aquesta obra en un concert monogràfic dedicat a Benguerel en ocasió del seu 75è aniversari: «Aquesta obra està escrita com un diàleg permanent entre l’instrument solista –la guitarra- i el conjunt instrumental constituït de percussions i d’instruments de corda. Un discurs guitarrístic construït a partir d’una proposició de dibuixos enginyosos, que s’obren camí posant en justa proporció una varietat de colors orquestrals. Compensar la riquesa colorística del conjunt instrumental constitueix, per a un instrument com la guitarra, un desafiament important. El compositor afronta el desafiament elaborant un diàleg guitarrístic en el qual una sèrie d’idees imaginatives ens suggereixen un paisatge en moviment continu. Així, la disposició a la sorpresa que ens reserva la guitarra, en consonància amb l’orquestra, constitueix un dels elements primordials sobre els quals l’autor estructura la unitat estilística de l’obra tot retenint l’interès de l’oient». Concebuda en un sol moviment… «resumeix tot el que jo sé sobre aquest instrument difícil, misteriós i sensible» ens diu Benguerel. En efecte, hi podem trobar elements ja existents en obres anteriors per a guitarra, com Versus, Preludio indefinido o Cantus, però, en tot cas, aquests elements comuns apareixen com una característica de la personalitat musical del compositor.

Xavier Benguerel

Kit Digital