Home / Obres / Violoncel i piano, vol. 2

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Violoncel i piano, vol. 2

Incluye cadencias para violonchelo

Violonchelo y Piano

CASALS, Pau; CASALS, Pablo

Reg.: BC0003

21,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: CASALS ISTOMIN, Marta
  • Formació: Duos: Amb piano.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Cambra.
  • Idioma del comentari: Català/English/Castellano
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Mitjà-alt
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Pau Casals
  • Núm. de pàgines: 68+20
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 22'00"
  • ISBN: 978-84-8020-904-5
  • ISMN: 979-0-3503-0849-9
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

Aquest segon volum d’obres per a violoncel conté tres apartats molt diversos. D’una banda, tres obres escrites per a violoncel amb acompanyament de piano, de projecció dispar; serien la continuació de les obres contingudes al primer volum d’obres per a violoncel acompanyat de piano. En segon lloc, una obra per a cant i piano amb intervenció puntual del violoncel; és l’única amb aquest format i, si bé apareixerà també en el quadern d’obres per a veu i acompanyament, té aquí un espai dedicat al violoncel. En tercer lloc, es presenten cadències d’obres clàssiques que Casals utilitzava en alguns dels seus concerts. L’interès d’aquestes peces breus rau en el coneixement de la manera com el violoncel·lista tractava el material sonor de les obres que havia de tocar i, alhora, suposen un gran ajut per als intèrprets que en vulguin fer ús. 

II.E-7a.-El cant dels ocells 

El tema musical d’El cant dels ocells és de procedència popular, probablement de la zona d’El Vendrell, on era un cant molt conegut. Es caracteritza per la tonalitat menor, l’ascens inicial de la melodia, el retorn sobre una nota de pas i la modulació a major de la tornada. El tema literari tenia reminiscències nadalenques, estretament vinculades als continguts naturalistes i bosquetans de l’idil·li vuitcentista que Àngel Guimerà, autor molt vinculat al Vendrell, inclou en una de les seves obres de teatre, Titaina (1910), que va musicar Enric Morera. La versió que en fa Pau Casals afegeix una introducció a la melodia popular i en fa una harmonització que dóna un caràcter diferent a la melodia nadalenca original, que converteix gairebé en himne. Ha estat una de les obres més divulgades de Casals arreu del món, fins a l’extrem de ser-ne considerat, equivocadament, l’autor. Casals en féu una recreació, la popularitzà a través del violoncel i n’escriví diverses instrumentacions. Aquí es presenta la versió per a violoncel amb acompanyament de piano, el qual evoca el treball de l’orquestra a través de recursos de la corda, com el trèmolo, o els acords de gran amplitud de diapasó.

I.Ca-7.-Poème 

Obra dedicada a Frasquita Vidal, dona de gran sensibilitat musical que, al llarg de la seva vida –va morir el 1954- va fer-se càrrec de la intendència de Pau Casals i que facilità al violoncel·lista i director una dedicació absoluta al seu art. N’hi ha tres fonts: un manuscrit de 6 pàgines que porta només la indicació “A Frasquita Vidal de Capdevila” i que acaba amb la signatura “San Salvador Nov. 1917”; un segon manuscrit de copista sense signatura final de 6 pàgines i escaig i un tercer, contingut en un plec d’esbossos, que conté només la part de violoncel d’aquesta obra. Es tracta d’una partitura en la tonalitat inicial de Si bemoll Major i compàs de ¾, que en la secció central modula a Do sostingut Major. És una obra de moviment variat que, després d’un inici amb “Andante”, passa després a “Lento”, “Animato moderato”, Animato ma non troppo”,  “Lento” i “Molto lento”.

I.Ca-6.-Morceau de concours 

Hi ha una partitura manuscrita hològrafa de l’inici de l’obra, plena de correccions, i una partitura completa editada, que va escriure per al conservatori de París, com indica el subtítol. Està escrita en Do sostingut menor i compàs de ¾ amb un treball detallat de violoncel i acompanyament que combina virtuosisme i elegància temàtica. Hi apareix un repertori de recursos rítmics, d’escales i d’evolucions de la melodia que indiquen la voluntat d’exhibició de domini de l’instrument per part de l’autor. Porta la indicació amb llapis de “Morceau de concert” i la data de 1907.

II.B-6.-La balada dels dos estels 

Obra de durada mitjana, de 12 planes manuscrites, per a veu, violoncel i piano en la tonalitat de Fa sostingut menor i compàs de 6/8 i ocasionalment 2/4 i 9/8, sobre text de Ventura Gassol (1893-1980), poeta i polític, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya durant la República; exiliat, com Casals, per la seva significació, no va abandonar la lluita en defensa dels valors artístics i polítics com ell. L’obra, dedicada al naixement dels bessons Jacques i François, fills del seu amic, el doctor René Puig, comença amb una breu introducció de piano amb acords arpegiats sobre la tonalitat principal i modulació a Re menor i Si Major, que introdueix el violoncel que efectua uns dissenys sobre les notes principals de la tonalitat i assenyala el camí del cant, que entra al compàs 28. Llavors el violoncel calla i l’obra és conduïda per la veu i l’acompanyament pianístic. El cant, de caràcter líric, es belluga sobre la tonalitat de La menor i ocasionals incursions a altres tonalitats que, com és habitual en el compositor, atorguen color a l’obra. Una segona secció del cant, en quasi allegretto plana sobre Do sostingut  menor i té un caràcter més brillant. Al final del cant, en forma de da capo,  calla la veu, es torna a Fa sostingut  menor i el violoncel reprèn el protagonisme. L’obra està enriquida amb indicacions de moviment com “Calm”, “Moderat”, etc. Porta la signatura “Prades, Setembre 1942”.

Les cadències

És ben coneguda l’activitat concertística de Pau Casals, de més rellevància social que la seva activitat com a compositor, que va ser sempre una tasca íntima i sense clara voluntat de produir repertori habitual. Des del moment en què va començar la seva carrera com a concertista de violoncel va anar ocupant per dret propi, gràcies a la seva qualitat interpretativa, un espai principal en el panorama concertístic internacional del qual derivà prestigi, mestratge i un llistat interminable d’amistats entre els intèrprets i directors de primera línia, que certifiquen la seva qualitat musical i humana.

Allò que podia distingir les interpretacions de Casals dels principals concerts per a violoncel i orquestra del gran repertori respecte d’altres concertistes contemporanis es resumeix en tres aspectes: en primer lloc, l’elecció de les obres, que va generar models per als contemporanis i els seguidors; aquelles obres que Casals va sumar al seu repertori van seduir intèrprets i públic i es van consolidar com a obres habituals dels concerts. En segon lloc, la seva manera d’interpretar la part violoncel·lística, que augmentava el prestigi de gran solista que va anar refermant al llarg de la seva vida i, en tercer lloc, les cadències per als moviments dels concerts que les requerien.

Com és sabut, la cadència és habitualment aquella part final d’un moviment de concert en què, després de l’acabament de l’exposició temàtica i amb l’avís d’un silenci per part de l’orquestra, es confia al solista l’atrevit paper de resumir en uns quants compassos la temàtica exposada, normalment amb una combinació hàbil entre el respecte al material del compositor i les aportacions temàtiques i, sobretot, virtuosístiques de l’intèrpret, de manera que aquestes cadències esdevenen moments decisius del moviment i mesuren la qualitat d’intèrpret i de creador del solista. La cadència té, per tant, la missió de resumir el contingut sonor del moviment i en els concerts clàssics, un cop resolta, enllaça amb el final del moviment. No era gens inhabitual que alguns grans intèrprets, com ara Brahms o Anton Rubinstein, deixessin escrites les cadències més ben resoltes dels concerts que interpretaven.

Pau Casals va deixar una col·lecció molt distingida de cadències, algunes de les quals en forma de partitura escrita i altres en forma d’enregistrament discogràfic. Es publiquen en aquest volum en atenció a l’interès que sempre han despertat i per a ús dels violoncel·listes que les solen utilitzar en llurs actuacions.

II.E-1.-Cadència I (s.f.) I. Moviment del Concert per a violoncel i orquestra en La Major de *Carl Ph. E. Bach.

II.E-2.-Cadència II (s.f.) Finale de l'III. Moviment del Concert per a violoncel i orquestra en La Major de *Carl Ph. E. Bach.

II.E-3.-Cadència III (s. f.) III. Moviment del Concert per a violoncel i orquestra en Si bemoll Major de Luigi *Boccherini.

II.E-4.-Cadència IV (s.f.) I. Moviment del Concert per a violoncel i orquestra en Re Major de Joseph Haydn.

II.E-5.-Cadència V (s.f.) II. Moviment del Concert per a violoncel i orquestra en Re Major de Joseph Haydn.

II.E-6.- Cadència VI (s. f.) Concert per a violoncel i orquestra en La menor de Robert Schumann.

El cant dels ocells (3'00")
Poème (8'00")
Morceau de concours (1'20")
La balada dels dos estels (9'25")
Cadències:
Cadenza I
Cadenza II
Cadenza III
Cadenza IV
Cadenza V
Cadenza VI

Kit Digital