Home / Obres / Natura contra Natura

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Natura contra Natura

Partitura general

Orquestra simfònica

CERVELLÓ, Jordi

Reg.: B.3627

31,80 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Formació: Orquestra simfònica: Sense solista.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Simfònic.
  • Idioma: Español / Castellano
  • Suport: Partitura
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Siglo XXI
  • Núm. de pàgines: 124
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 30'
  • ISMN: 979-0-3503-3512-9
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer:

3[1.2.pic] 2 3[1.2.bcl] 3[1.2.bcn] — 4 3 3 1 — tmp+3 — cel — hp — str
perc: bd, cym, sd, gong, ttam, tri, wnd mach, thunder, chimes, whip, güiro, woodblk

ELS MATERIALS SÓN DE LLOGUER

Natura contra Natura és una de les obres simfòniques més ambicioses de Jordi Cervelló, una proposta poderosament suggestiva que pretén contrastar la natura tal com és amb el comportament destructiu i antinatural de l’home. Una obra que, com moltes altres de l’autor, té un fort component ètic i moral. Està dividida en tres moviments: Sons de natura, Clam i Elegia.

A Sons de natura —de caràcter bucòlic i plaent— es descriuen els murmuris del món natural: la vegetació, els arbres, les plantes, les flors, els rierols, les tempestes i, de manera especial, el cant dels ocells. En aquest primer moviment emergeixen aquests sons en les seves més diverses variacions. Per a la composició d’aquesta part de Natura contra Natura van ser molt importants les trobades entre l’autor i l’especialista en sons naturals Eloïsa Matheu, que ha enregistrat per mig món parant una especial atenció al cant dels ocells. 

Val a dir que Jordi Cervelló no és el primer a incorporar-lo. Com ell ens recorda, han estat molts els compositors que inspirats per les aus –les quals Paul Dukas qualificava de “grans mestres”–  han elaborat les seves composicions a partir dels seus cants.
El tema de l’antinatural ocupa el segon moviment, Clam. Aquí es descriu el comportament de l’ésser humà amb la natura. Està clar que la intervenció de l’home hi ha estat infame, egoista, irrespectuosa i que per la seva culpa el planeta es troba greument ferit, amb una intoxicació extrema que pot arribar a ser irreversible.Es tracta d’un moviment molt dur. La percussió actua sense pietat mentre la corda està sotmesa a un lament exasperat i dolorós. Val la pena conèixer el pensament de Cervelló:

«L’ésser humà no respecta els dons de la naturalesa, l’ha explotada sense miraments. Com tampoc ha respectat la vida dels animals, als quals, pel simple fet de ser irracionals, se’ls nega l’ànima. Tot això unit al constant extermini d’éssers humans, a les guerres i guerrilles inacabables, al patiment de la major part de la població mundial, que m’han deixat un profunda empremta. Crec que ha arribat el moment d’explicar a través de la música els meus sentiments respecte a aquesta problemàtica».

Al final de l’obra, amb Elegia, Cervelló torna a fer un ús magistral de la corda que ocuparà, amb la seva expressivitat, un paper preponderant. Es tracta d’un moviment essencialment serè en el que evoca la seva immensa tristesa davant la nostra actitud irresponsable amb l’entorn. Però val la pena recalcar que al final de l’obra hi apareix una llum d’esperança.

I. Sons de la natura (Adagio. Andante) II. Clam (Introducció. Allegro) III. Elegia (Adagio espressivo)

Kit Digital