Cercador
Troba aquí: llibres, partitures, autors, obres digitals, CDs...
Obres més venudes
Els nostres clàssics
Àrea multimèdia
Mompou. El eterno recomenzar
Nueva edición ampliada
Divulgación
PLA, AdolfReg.: B.3901
28,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%)
Afegir a la cistella
- Gèneres: Musicologia: Biografies / Memòries; Història.
- Idioma: Español / Castellano
- Suport: Libro
- Època: 2a meitat s. XX - XXI
- Editorial: Editorial Boileau
- Núm. de pàgines: 274
- Mesura: 235,00 x 155,00 cm
- ISBN: 978-84-15381-96-9
- ISMN: 979-0-3503-3850-2
- Disponible en digital: No
- Disponible en lloguer: No
La meva trobada amb la música de Frederic Mompou ha estat una de les experiències més profundes i enriquidores de la meva vida. He d'admetre que les seves obres no m'eren conegudes durant la meva joventut i que el seu descobriment no va ser immediatament rellevant.
La primera vegada que les vaig escoltar va ser a casa d'un amic català, i em van captivar de seguida per la bellesa del seu llenguatge musical, per les seves sonoritats lluminoses i nostàlgiques, per la seva subtil i trista pinzellada ... Tenia la sensació d'estar-me purificant interiorment.
El meu amic, que va conèixer personalment Mompou, m'havia parlat molt de la seva vida i de la seva personalitat tímida i solitària, m'enviava enregistraments de vídeo poc conegudes, i així, a poc a poc, aquest personatge se me'n va anar mostrant molt familiar i estimat.
Com ésser humà, no podia més que inspirar simpatia: la seva forma de parlar, les seves mirades,
els seus gestos, la seva forma de tocar el piano ...; una aparença molt humil i modesta darrere
de la qual s'apreciava una personalitat il·luminada. Un temps més tard vaig decidir introduir
les seves peces en els meus programes de concert. Desitjava així compartir la meva amor per aquesta música amb el gran públic.
Però l'experiència més sorprenent i reveladora va arribar més endavant, quan vaig començar a submergir-me en les profunditats de la seva Música callada. És, sens dubte, el cim de la seva obra, el seu opus 111, la música al voltant de la qual discorre tota la seva vida. Com més m'endinso en ella, més m'adono de fins a quin punt s'eleva l'esperit de Mompou.
Sembla que la música, més que composta, ha estat esquinçada de l'eternitat, que ja existia en les esferes abans i després de la creació del món. El compositor simplement ens dóna accés a aquesta eternitat sonora ...
En totes les seves obres, sembla que Mompou cercava la màxima depuració i simplificació dels recursos musicals. Les seves peces breus són instants congelats en què la sensació de temps es confon amb la sensació d'espai. Aquí no hi ha ni contrastos ni oposicions, però per mitjà de modests recursos musicals s'assoleixen tals estats d'elevació que ens fa l'efecte de viure per un moment fora del temps. Són moments en què la vida sencera es concentra, la consciència es troba en un estat pur en el qual no hi ha encara ni el temps ni l'avenir ... La Música callada ens transporta més enllà del nostre món, aspira i absorbeix el nostre ésser sencer en un flux de lluminositat sonora.
Sempre que he tocat aquesta música sobre l'escenari he sentit que és més fàcil de compartir en la intimitat d'una petita sala de concerts, amb un públic reduït. Potser perquè el missatge que el compositor vol expressar és molt particular; jo diria que ell no busca ser escoltat, sinó que desitja unir-se al seu auditori a través del silenci sonor, ja que, en la seva dimensió metafísica, el so de Mompou és alhora silenci i vibració ... El so és la prolongació del silenci, i el silenci és la font mateixa de la música. Gràcies a aquesta dualitat, a aquesta transfiguració del silenci per mitjà de la música, l'auditori pot sentir la soledat de forma aguda, és a dir, no com un buit sinó com una plenitud de tensió espiritual. El seu esperit s'eleva i es fon en l'univers, dins del qual el so es desmaterialitza en eterna vibració, traspassant els
límits del temps ...
Arcadi Volodos
- PRÓLOGO
- INTRODUCIÓN
- CAPÍTULO I:
Mompou, un maestro de futuro - CAPÍTULO II:
Una conciencia sin fronteras - CAPÍTULO III:
El acorde metálico, símbolo de la dualidad en la unidad - CAPÍTULO IV:
La belleza de la materia en una composión que no lo es - CAPÍTULO V:
Recuperando un patrimonio inmaterial - CAPÍTULO VI:
El músico poeta - CAPÍTULO VII:
El compositor y su doble - EPÍLOGO
El silencio de los pájaros - ANEXOS
La palabra de Mompou
El trazo de Mompou
La imagen de Mompou
Mompou y su entorno - ÍNDICES
Índice de ímágenes (referencias)
Índice de imágenes de Mompou
Índice de textos musicales
Índice onomástico - CLASIFICACIÓN
De las obras para piano según la dificultad - BIBLIOGRAFÍA
