Home / Obres / Estampas gitanas / Intermezzos / Juliol

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Estampas gitanas / Intermezzos / Juliol

Piano

ESCUDÉ-COFINER, Enrique

Reg.: B.4032

25,00 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: MARIGÓ, Carles
  • Formació: Solo.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Solos.
  • Nivell de dificultat: Mitjà-alt
  • Època: 1a meitat s. XX
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Núm. de pàgines: 92
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • ISBN: 978-84-17199-64-7
  • ISMN: 979-0-3503-4147-2
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

Interpretar l’obra d’un altre compositor implica enamorar-te d’una música que t’és aliena i acabar fent teves cadascuna de les notes escrites. Aquest és el treball més interessant de l’intèrpret: mirar a través dels ulls d’altri. A vegades, també, és el treball més complex; intèrpret i compositor acaben fusionant parts de la seva personalitat per deixar que sigui la música la que brilli. Aquí deixo les meves observacions personals sobre cadascuna de les peces d’aquest àlbum.

La gran obra Estampas Gitanas s’inicia amb una primera peça, «Rondó Gitano», on convergeixen música clàssica i flamenc. En aquest cas, Cofiner torna sempre al ritme típic flamenc de dotze temps; combinant aquesta música inicial de caràcter rítmic amb seccions musicals diferents cada vegada, que destaquen per les melodies molt originals que es van descobrint a mesura que avança l’obra. Passem al segon moviment, «Embrujo», on la primera secció s’introdueix amb tres concordes secs, que ens captiven i condueixen a una segona secció: melodia cantabile, infinita, i bellíssima, que ens embruixa. Té lloc la tercera estampa, «Sierra Morena», que es caracteritza amb una música de ritme, harmonies i colors plenament influenciats per la sonoritat de la guitarra espanyola. Les estampes acaben amb «Nocturno», el gran cant final. En ell retorna sempre als concordes rítmics inicials, tan típics del rasgueado de la guitarra.

Els intermezzos són peces creades per a anar al mig dues obres més grans. El Intermezzo núm. 1 es forma a partir d’una melodia que, no per senzilla, deixa de ser bella. Intermezzo núm. 2, per contra, té un estil molt particular, es troba entre dos mons: d’una banda, la sonoritat del piano romàntic del segle XIX i per una altra, la inspiració de les melodies populars del món de la cobla. Cofiner va dedicar aquesta obra a Federico Mompou.

Juliol és una sardana molt ben construïda, la sonoritat de la qual recorda a la de les sardanes de finals del segle XIX i inicis del XX compostes per Garreta i Morera. Així, les dues seccions (curts i llargs) comencen amb el mateix material melòdic, però una vegada en major i una altra en menor. Per a acabar, una codetta (coda curta) ens recorda l’inici de l’obra.

Carles Marigó

1. Enrique Escudé-Cofiner, apunt biogràfic
2. Introducció a l'obra
3. Comentaris del revisor
4. Obres:

  • Estampas Gitanas (I. Rondó Gitano / II. Embrujo / III. Sierra Morena / IV. Nocturno)
  • Intermezzo I (Vers. «A» / Vers. «B»)
  • Intermezzo II (Vers. «A» / Vers. «B»)
  • Juliol

 

5. Biografia del revisor