Home / Obres / Doktor Faustus

Lliuraments en 24h-72h (Península laborables)

Doktor Faustus

Violonchelo

BALLESTÍN, Antonio

Reg.: J.1018

13,20 €
P.V.P. (IVA inclòs 4%) Afegir a la cistella

  • Revisió: GUERRERO, Alfredo
  • Formació: Solo.
  • Gèneres: Clàssica / contemporània: Solos.
  • Suport: Partitura + particellas
  • Nivell de dificultat: Alt-superior
  • Època: 2a meitat s. XX - XXI
  • Editorial: Editorial Boileau
  • Col·lecció: Premi Frederic Mompou
  • Núm. de pàgines: 20+4
  • Mesura: 31,00 x 23,00 cm
  • Durada: 10'
  • ISMN: 979-0-3503-1019-5
  • Disponible en digital: No
  • Disponible en lloguer: No

L’any 1948 Thomas Mann va enviar a Arnold Schönberg un exemplar del seu llibre Doktor Faustus amb una dedicatòria en la que li confessava que s’havia inspirat en ell per construir el personatge d’Adrian Leverkühn. Però, lluny de sentir-se afalagat, a Schönberg no li agradà la idea que la gent es pensés que el dodecatonisme era un invent del Diable i no seu. No era la primera vegada que Mann s’inspirava en l’esforç intel·lectual d’un compositor contemporani per edificar sobre les agonies de la creació en una de les seves obres mestres. El protagonista de Mort a Venècia, l’escriptor creativament bloquejat Gustav Aschenbach, al qual el seu autor retrata com a «poeta de tots els que treballen fins a l’extenuació», està inspirat en Gustav Mahler. «No sóc un home visual, sinó un músic desplaçat a la literatura», escriu el 1947. Ambdues vessants estan retratades en el que són per mi les seves dues obres més sorprenents i captivadores. L’agonia de la creació de Leverkühn i Aschenbach s’eleva en les dues novel·les sobre els temes aparents, l’homosexualitat no reconeguda i la possessió infernal, per descriure un dels drames de la creació musical actual: ¿Com evitar repetir-se sense donar l’esquena al públic?

Antonio Ballestín, dotat compositor, transita per aquesta via tan estreta, tan indefinida en el seu reconegut i en el seu objectiu, i a la que qualsevol artista, diguin el que diguin, aspira. De la mateixa manera que Mann es defineix com un músic desplaçat a la literatura, Antonio Ballestín pot ser que sigui un escriptor desplaçat a la música. Admiro la seva decisió de ser un compositor narratiu. I aquesta partitura n’és una bona prova: estructurada en nou episodis, és fidel al text de Mann en quant a patró dramàtic i narratiu, deixant al públic la sensació d’haver estat saciat de principi a fi: Possessió Diabòlica; Retorn a la Consciència; Lament; Meditació Dialèctica; Exposició al Diable i Victòria d’Ell; Melancolia i Deliri; Bogeria, Esquizofrènia i Riure Demoníac; Rendiment del Bé. Aquestes són les seves parts narratives, les quals, em consta, van passar per un rigorós procés d’articulació. Intueixo a més que Ballestín va sucumbir a certa identificació amb Leverkühn durant la seva recerca interior per aquesta partitura i que aquella autoexigència li obrí una porta interior a un material nou que no sabia que posseïa. En certa mesura, aquesta partitura és un privilegi per a tots nosaltres, a més de pels seus evidents atributs musicals, perquè ens permet ser testimonis d’una prometedora carrera.

Jesús Gil Vilda
Escriptor

 

Comentaris / Comments / Comentarios

Doktor Faustus: partitura / score

Biografia / Biography / Biografía

Kit Digital